El repte és molt bó, però tal i com està la economia actual, això hauria d'assolir-se a més llarg termini per ser viable. Anna

Jo estic d'acord amb el repte, pero també amb l'Anna, economicament no estan els centres d'educació ambiental com per fer despeses, pero ens hi hauriem de posar fent petits gestos que no tenen cap cost i ajuden a reduir la despesa energètica, i sobretot a l'hora de transmetre-ho a les persones que venen als equipaments.

Imaginem que hi hagi recursos, o que la reforma consisteix en estalviar "a lo barat"...

D'acord que per a això calen inversions i, per tant, potser en 2 anys la majoria de centres no tindran finançament, en temps de crisi. Però l'enunciat "haurien de reformar..." segueix sent vàlid, tenitn en compte que anirà en funciò de les capacitats de finançament. La creació de "Contexts educatius", que per sí mateixos eduquen a través de la vivència més que qualsevol discurs, és molt important. Exemples d'actuacions poc tecnològiques però molt eficiens: obrir claraboies i "xemeneies solars" per aprofitar ela llum natural, posar plaques solars tèrmiques, aïllar bé finestres i portes.

Està clar que les inversions són un impediment però, si més no, es poden introduir totes les millores que no suposin una gran despesa.

Aixó poc a poc es comença a fer pero encara es veuen moltes bústies plenes de papers comercials i moltes campanyes en que es reparteix informació pel carrer en format paper.

Si la proposta és pels centres d'educació ambiental, d'acord. Si és per a la societat en general, inclosos, per exemple, IKEA, Generalitat de Catalunya o RACC, és bastant utòpic.

Hem aprendre a treure el màxim pròfit de les noves tecnologies i de la gran varietat d'opcions de comunicació que ens ofereixen. I veure també que és una oportunitat per arribar a un públic més ampli. En aquest sentit reiterem la fecilitació per aquest espai.

No em sembla suficient. Depén de com eduqui, no? a més, ara per ara el reconeixement significa tan poc que dubto que un enginyer/a vulgui ser considerat/da educador/a ambiental, no?

Em sembla bé, entenent que els guies de les visites a la central nuclear d'Ascó o de la tèrmica de Cercs no entren dins la definició, doncs no eduquen "per l'ús d'energies renovables". respecte al que planteja el German de "depèn de com eduqui", és una mica difícil d'avaluar, i en tot cas caldria també avaluar "com eduquem" tots els educadors ambientals membres de la SCEA, per exemple...

Si "qualsevol persona" inclou tècnics, enginyers... no crec que sigui la seva feina la d'educar, i menys si es mouen en l'àmbit de les renovables no perquè hi creuen sinó només com a recurs competitiu en el mercat. Però sí que poden exercir de "col·laboradors" per als educadors ambientals a l'hora de raonar el per què o el funcionament d'aquests models energètics.

Primer s'ha d'establir la tecnologia per col·labora col·lectivament a suministrar la demanda energètica. Em sembla que estem molt verds amb això. Anna

Estic d'acord que estem molt verds, però és una bona idea, sempre que s'acompanyo d'altres coses.

Crec que hi ha exemples a paisos nòrdics de cooperatives de ciutadans que han instal·lat centrals eòliques al mar, davant de la ciutat. Altres exemples són les experiències de co-generació, en les que un barri escalfa les seves calefaccions amb la calor "residual" d'una indústria propera... Crec que la ideia és bona, ja que és "des-mercantilitzar" el sector energètic i introduir-hi funcionament participatiu, i a més això tendiria a generar l'energia "in situ", en comptes de portar-la de lluny amb línies d'alta tensió, que és la tendència actual.

Quan es diu "les grans ciutats haurien de promoure..." estem pensant en l'administració. Si és així no estic d'acord, no cal que sempre esperem que sigui l'administració la que faci. Estem dient participació ciutadana, per tant pot ser perfectament una iniciativa ciutadana.

Podriem citar multitud d'exemples, tant positius com negatius (per això he votat el ninot taronja): al mateix temps que es tiren endavant multitud de polítiques, accions, programes, accions educatives, etc. per reduir el consum d'energia o per fer servir energies netes, es segueixen desenvolupant polítiques, accions i programes que impliquen una major despesa energètica, i a més es segueix invertint mantenir la "societat del cotxe", en augmentar les centrals tèrmiques de cicle combinat i en mantenir les nuclears. O sigui, mentrees van plantant multitud de llavors (educatives i polítiques) positives, el model bàsic, basat en el creixment, continua sent insostenible i ens porta a un "peak oli" i al canvi climàtic. Però per posar alguns exemples positius: - els Plans Territorials aprovats per la Generalitat aposten bastant per la "ciutat compacta" - la difusió del problema del "peak oil" es va exenent, tot i que molt a poc a poc, comparant amb el canvi climàtic, per exemple. A nivell educatiu hi ha molt poca cosa. - la cultura de la bicicleta pren força (ciutadans, xarxes organitzades per ajuntaments, entitats especialitzades, propostes educatives sobre la bici...)

Llars verdes

Al Parc Agroecològic de l'Empordà hi ha una proposta d'activitats destinades per treballar l'ús de les energies renovables amb grups escolars.

una mala pràctica: l'edifici MediaTic que fa bandera d'incorporar criteris d'eficiència energètica en el seu disseny i la seva construcció no ha tingut en compte que fer servir les escales és una bona pràctica de salut i redueix l'ús d'energia dels ascensor. En aquest edifici no hi ha escales interior, l'única escala és exterior i funciona com a escala d'emergència i com és una via de sortida i d'accés directe al carrer, per raons de seguretat no es pot fer servir per la mobilitat interna.