Entenc els qui diuen: "Anem poc a poc perquè anem lluny"... i per tant, no hem de perdre el temps amb eleccions trucades... Però els moviments socials tenen dues velocitats: els canvis culturals profunds, com el que el 15M està generant, que potser s'expressarà en la nova generació... però també els moments àlgids, com van ser les acampades del 15M, que ajuden a visualitzar i a expressar socialment noves visions de la societat. Les eleccions generals poden ser una oportunitat per expressar canvi de tendències... que reforcin el propi moviment. O poden ser, si no te cap incidència en cap de les diferents opcions, la pèrdua de presència pública durant molt temps. El 15M no sols són els milers d'implicats en acampades i assemblees. També ho és el 60% de ciutadania que encara hi simpatitza.. i que vol tenir elements per convertir la seva opció davant les eleccions com un mitjà de suport explícit al 15M.

Crec que el camí s'ha de fer per ambdues bandes. D'entrada forjar un camí d'acció fora del bi-partidisme. I plenament horitzontal. Però mentre sigui el bi-partidisme el que dona la mida i en el que es basen les polítiques de pressió, també s'ha d'actuar en aquest sentit i fer veure al gruix de la societat que no es veritat que hi hagi una sola forma de fer les coses. Així que estic d'accord amb ambdues propostes. Per una banda no son rellevants i per l'altre , hauriem de sumar criteris per poguer fer ben visible el nostre desacord amb la forma de fer de les persones que diuen que tenen la "responsabilitat" de tenir-ne cura del nostre país. Així que podem donar una alternativa vàlida i conjunta per treure'ls operativitat i la majoría, ja des d'ara.

si el sistema politico ya es podrido ,no creo que hay una posibelidad de participacion ,encluso una de las revendecaciones principales de 15M es la reforma electoral antes de todo

cREC QUE NO HI HA UNA POSTURA POLÍTICA PROU ARTICULADA PER A oferir una alternativa clara als problemes actuals.