Les ciutats tenen una gran responsabilitat en la rercerca de solucions, atès que concentren una bona part del consum de recursos i generen impactes ambientals locals i globals. Alhora, a causa de l’elevada densitat de persones que hi viuen, dels serveis i activitats que s’hi desenvolupen i de les infraestructures que s’hi localitzen, són més vulnerables als riscos, i específicament, als derivats del canvi climàtic. Barcelona és, a més, una ciutat especialment sensible al canvi climàtic, per la seva situació a la zona mediterrània, i pot veure’s afectada amb sequeres, onades de calor, episodis d’inundacions, augment de la probabilitat d’incendis, etc.
Per fer front a aquest repte localment, hem de trobar solucions innovadores capaces de reduir els riscos sobre la salut, protegir les infraestructures de subministrament d’aigua i energia, de transport i de gestió de residus.
A Barcelona, només emetem 2,5 tones de CO2 eq anuals per habitant, però tot i així cal reduir encara més les emissions o bé capturar-les (mitigació), i ens cal incorporar els riscos del canvi climàtic en la planificació de la ciutat, fent-la més adaptable als canvis, més resilient.
Com menor sigui la petjada ecològica de Barcelona, més independent serà de l’exterior, menor impacte produirà i més resilient serà. Cal doncs avançar cap a l’horitzó de l’autosuficiència, seguint les estratègies d’adaptar la qualitat dels recursos als usos que es preveuen (p.ex, amb l’ús d’aigua freàtica per a la neteja o el reg de parcs i jardins), de reducció del consum (reduint la demanda i augmentant l’eficiència) i produint localment tot allò que siguem capaços.
Barcelona també ha de continuar participant activament com fins ara en la construcció de respostes globals, a través de xarxes internacionals o a través de relacions bilaterals, tant per facilitar l’intercanvi d’experiències com per contribuir i liderar el debat en favor d’una societat més justa.