Barcelona haurà de respondre en els propers anys, als reptes derivats de la globalització amb conseqüències sobre l’economia i la mobilitat; de la transformació de relacions socials a través de les tecnologies de la informació i als derivats de la gestió del risc i del canvi climàtic.
Pel que fa al canvi climàtic, el compromís marcat per la UE de reduir el 20% dels gasos amb efecte d’hivernacle per l’any 2020 es pot considerar ambiciós, però el d’aconseguir un 80-95% de reducció per l’any 2050 requereix un canvi radical a curt termini en la planificació urbana, en la regeneració de la ciutat construïda i en la conducta dels ciutadans. Tot i haver reduït en els últims 10 anys la intensitat energètica i haver multiplicat per més de 20 la producció d’energies renovables a la ciutat, encara ens queda molt per fer per estendre una nova cultura de l'energia, similar a la més assumida nova cultura de l’aigua, que ha permès situar Barcelona en les primeres posicions de ciutats que menys aigua consumeixen a Europa.
La tecnologia per si sola no és suficient, però és una altra eina de què disposem per aconseguir aquest horitzó de ciutat amb emissions 0. Les millors tecnologies disponibles poden aconseguir més eficiència i optimitzar el consum de recursos, i les tecnologies de la informació i la comunicació permeten facilitar una gestió més intel·ligent de la ciutat, monitoritzant la realitat en temps real. Les TIC, a banda de proporcionar informació, cal a més que siguin útils en l’elaboració col·laborativa, la consulta, la deliberació i la participació en la planificació, seguiment i avaluació de processos, tant en les administracions com en les organitzacions socials i empresarials.
Però quan parlem de ciutat o comunitat “smart” no només ens referim a ciutat “tecnològica” o a ciutat “digitalitzada”, ens referim a ciutat sostenible, habitable i productiva, a una ciutat pensada per les persones, eficient en el consum de recursos i generadora de talent.