La llibertat és l'absència de restriccions? o més aviat la capacitat de fer? és compatible amb la igualtat?
Com plantegem la organització d'una comunitat per a que les decisions i els acords que es prenguin colectivament minimitzin el grau d'imposició i maximitzin la llibertat?
“Com puc ser lliure si haig d’obeir les lleis? No discutiré ara les respostes que s’han donat a la pregunta. Personalment, crec que en la noció d’autonomia hi ha una resposta, l’única que dóna un sentit positiu a la llibertat. Autònom és aquell individu que es dóna a sí mateix les seves pròpies lleis. Donat que en la societat hi ha un nombre indefinit d’individus, resulta evident que cada un d’ells no pugui donar-se la seva pròpia llei. En quin sentit, aleshores, puc afirmar que sóc autònom dins d’una societat? Doncs bé, puc afirmar-ho si tinc la possibilitat real, i no només formal, de participar juntament amb tots els demés, en un pla d’igualtat efectiva, en la formació de la llei, les decisions sobre ella, la seva aplicació i el govern de la col·lectivitat. Segons el meu parer, aquest és el veritable sentit de democràcia.” C. Castoriadis
Comments (0)<< sin libertad para pensar y sentir, y sin libertad para que el sujeto individual y colectivo se constituya como tal sujeto (autoformación de sí), y no como mero objeto manufacturado por otros, las libertades de decisión y de acción, así como las libertades políticas, civiles y económicas, son imposibles, por lo que su proclamación formal constituye un fraude y un engaño que contribuyen así mismo a despojar al sujeto de su humana condición, según los intereses del vigente régimen de dictadura perfecta y -en su intención- eterna, pues la libertad exterior no existe cuando no hay libertad interior. Ahora bien, el propósito del presente capítulo no es practicar ese fácil critiqueo que resulta ser expresión de pseudo-negatividad conservadora de lo institucional, sino comenzar a pergeñar una concepción que haga posible alcanzar “la originalidad y la autonomía del espíritu” (M. Scheler) en un orden político y axiológico en el que exista libertad de pensamiento equitativa para todos, no como medio para alcanzar otras metas sino, ante todo, como propósito en sí mismo, con la convicción de que sólo ese orden hará posible una sociedad libre, esto es, todo lo libre que permita nuestra aún más penosa y desesperada condición concreta de seres humanos en trance de dejarlo de ser>> F. Rodrigo Mora<<Distingim entre dues concepcions de llibertat fetes per Isaiah Berlin (Berlin, 1958); la positiva i la negativa:
La concepció negativa de la llibertat es refereix a l'absència de restriccions, que la persona faci el que desitgi;
La concepció positiva es refereix a la llibertat com la capacitat de fer coses.
Aquesta diferència es crucial alhora de concebre l'autonomia. Partint de la concepció negativa de llibertat, la concepció liberal, som individus aïllats que s'uneixen per formar una societat civil.
Per altra banda la concepció positiva concep a les persones com a éssers socials. Si volem viure en societat (com ha viscut l'ésser humà històricament), necessitarem establir normes socials.
Així aquesta concepció de la llibertat és compatible amb el concepte d'autonomia individual i col·lectiva, entesa com la capacitat d'un mateix i d'una comunitat de participar en l'elaboració de les pròpies normes.
Aquesta diferència es clau per tal de concebre tant l'assemblea com la participació dels individus en la mateixa i sobretot en la presa de decisions i la utilitat d'aquestes.
Si adoptem la llibertat en positiu i entenem l'autonomia com a individual i col·lectiva, implica que es necessari prendre decisions col·lectives, per poder ser capaços de fer. Per això es necessari que per ser lliures puguem prendre decisions col·lectives.>>
Col·lectiu "Reflexions per a l'emancipació"
General comments
There are no comments.
