14 Identifier dans le domaine institutionnel (par exemple, les instructions du plan ou le protocole d’autoprotection, l’information sur l’assurance scolaire, etc.) des contextes dans lesquels l’utilisation d’autres langues en plus du catalan, du castillan et de l’anglais, serait souhaitable.
Somos muchos los catalanes hispanoparlantes que también pagamos impuestos y, en conscuencia, tenemos el derecho a recibir las clases y a asistir a una universidad en la que también se respeta y fomenta nuestra lengua.
Marquez le degré d’importance que vous accordez aux objectifs présentés ci-dessous. Marquez une des couleurs pour chaque item: Très important Assez important Peu important Pas du tout important Ne sait pas/Ne répond pas
Pour aider à établir des priorités, marquez deux réponses en vert au maximum. (Pots modificar qualsevol valoració clicant la icona )
2 Consolider l’usage du catalan comme langue de l’Université.
Si us plau, em sembla de bojos forçar a l'estudiant internacional a aprendre dos idiomes, amb un n'hi ha prou. Si anem enfocats cap a una universitat plural s'hauria de fer esforços importants per tal de facilitar l'arribada d'estudiants de fora perquè si no passa el que passa: molts estudiants de fora s'ho romían bastant abans de demanar el destí de la UAB pel tema dels idiomes. No forceu la situació i deixeu que el riu vagi per la seva llera.
no és forçar res facilitar que aprenguin el català. Simplement cal que els estudiants de fora coneguin la situació abans de decidir el seu destí, i facilitar-los classes gratuïtes, com ja es fa.
Si no ho fem així, és probable que si aquestes persones decideixen quedar-se al nostre país no aprenguin mai el català. I si tots pensem que és igual parlar-los en castellà, esdevindrà la llengua de comunicació i perdrem el català.
crec que ja està bastant consolidada. Hi vaig entrar com a estudiant fa més d'una dècada a la Fac. de Fª i Lletres, i sempre em vaig relacionar amb el PAS, professorat i alumnes en català o amb anglès. Ara que també sóc capítol 6, el vehicle de comunicació habitual a la meva feina també és el català. Per això crec que és més necessari invertir més esforços en d'altres llengües, com l'anglès, francès o alemany.
Benvolguda Maria,
Crec que sí que tenir el català com a llengua única de l'educació afavoreix l'intercanvi amb estudiants d'altre països. Jo no vaig néixer a Catalunya, però en venir aquí tenia ganes de conèixer el català i expressar-me en català. La cosa es complica quan has d'aprendre de cop dues llengües, català i castella. Per a moltes persones que venim de l'extertior és molt més interessant aprendre el català, perquè ens permet un contacte més directe amb les persones catalanes i la cultura catalana.
No estic d'acord en això que ja estigui consolidada, la meva experiència diu el contrari: els problemes que he tingut per poder tenir un exemplar d'un examen en català, el meu idioma i el del meu país, ja que el feien directament en castellà per no haver de fer traducció expressament per als alumnes que no entenen el català. Em sembla molt bé que un estudiant pugui demanar l'examen en castellà o en anglès, per exemple, però que per tenir-lo en català hagis d'anar a parlar amb els professors, amb secretaria, amb el deganat...
No estic d'acord en que la llengua catalana ja estigui consolidada com a llengua propia de la universitat. si es aixi com es que actualment cursant 6 assignatures només una sigui impartida en catala? i aixo només es un exemple personal, com aquests molts més...no ens enganyem, si no es consolida es simplement per motius politics no perquè aixo signifiques menys qualitat docent ni menys popularitat com a desti d'erasmus
No estic d'acord en que la llengua catalana ja estigui consolidada com a llengua propia de la universitat. si es aixi com es que actualment cursant 6 assignatures només una sigui impartida en catala? i aixo només es un exemple personal, com aquests molts més...no ens enganyem, si no es consolida es simplement per motius politics no perquè aixo signifiques menys qualitat docent ni menys popularitat com a desti d'erasmus
S'ha d'assegurar, però no s'ha de deixar de contractar a un professor per què encara no conegui la llengua catalana. De manera que se li ha de poder exigir un nivell de català suficient però al cap de dos anys, per exemple
Potser valdria la pena "assegurar que el personal docent té una capacitat docent suficient", abans d'anar-nos-en a les polítiques lingüístiques. Perquè per molt català que sàpiguen, hi ha personal docent que no ho hauria de ser. Amb tots els respectes al professorat... :P
Crec que s'hauria de valorar al personal docent i investigador segons la seva capacitat docent i investigadora, no pas pel seu nivell de català. Si fessim això, estaríem limitant l'arribada de bons professionals de fora de Catalunya. Es més, la investigació és bàsicament "anglesa" (jo no he llegit cap article publicat a una revista científica important en català, però sí en anglès)
En tant que professionals que ocupen un lloc de treball ben qualificat, haurien de ser capaços fer un bon ús de les llengues cooficials de Catalunya. Això no significa que les persones nouvingudes hagin de dominar-lo immediatament, però sí a mitjà i llarg termini.
Alguna universitat francesa, anglesa o alemanya es plantejaria contractar a un bon docent o investigador que no parlés un mínim de francès, anglès o alemany?
Empobreceríamos nuestra universidad si valoramos más que una persona sepa catalán frente a los conocimientos de otras materias en las que puede ser un experto.
Crec que cal diferenciar entre fomentar i gestionar. D'acord en gestionar el multilingüísme en la documentació ionstitucional (la part aportada pels usuaris/es), però no veig la necessitar de fomentar el multilingüísme en la documentació. Tal com s'ha dit, el que és realment important és que el personal sigui plurilingüe, no la documentació amb la que treballa.
he intentat apuntar-me a cursos de llengua, però no em correspon perquè no tinc ni antiguitat suficient ni sóc PDI, sinò capítol 6. Hi ha molta gent en la meva situació, i som gent a la que també s'adrecen en d'altres idiomes. Si no ens donen la oportunitat de formar-nos, no podrem oferir serveis d'una manera tan plurilingüe com seria desitjable.
És molt important que el PAS, així com la resta de col.lectius estiguem ben preparats, per tal, de poder donar un bon suport a la universitat. Que actualment no el tenim. En qüestió d'idiomes estem molt i molt malament. La gent de tarda no té una bona concordància entre els cursos d'anglès que es fan al Servei d'idiomes i els horaris de treball, alguns nivells fan que comencin a les 9 del matí, horari impossible pel PAS de tarda. A més a més algunes vegades s'ha ofert a un grup determinat del PAS cursos d'anglès,amb una durada de tot el curs acadèmic ,dins el seu horari laboral, no obstant, això no es va oferir a tot el PAS!
Valor afegit és un terme de màrketing, i la política lingüística no ha de servir per "vendre" la universitat. Només per millorar-ne o fer més coherent l'activitat administrativa i sobretot docent.
Penso que aquesta no és una funció que hagi de realitzar la universitat. En qualsevol cas, si aquesta diversitat existeix, ja es farà evident per si mateixa.
També el professor..., no? Això i les enquestes que feu cada any sobre els professors que fan les classes en castellà us apropen més a un gallec que vàrem conèixer fa uns anys....
10 Informer les élèves sur les langues dans lesquelles ils doivent être capables de s’exprimer et sur les langues qu’ils doivent être capables de comprendre pour suivre chaque matière.
12 Rédiger les documents officiels (certificat académique, certificat de séjour dans une autre université, etc.) dans d’autres langues étrangères en plus des langues officielles en Catalogne.
Resulta bastant incomprensible (i patètic sense ànim d'ofendre a ningú a nivell individual) que no és puguin demanar certificats o expedients acadèmics en anglès en una universitat que es per altra banda fa veure que és una de les millors d'Europa.
13 Identifier dans le domaine institutionnel (par exemple, dans les publications périodiques institutionnelles de l’UAB, les certificats, etc.) des contextes dans lesquels l’utilisation de l’aranais serait souhaitable, en tant que langue officielle en Catalogne.
15 Élaborer la version en anglais et en d’autres langues européennes considérées opportunes de tous les documents informatifs et de promotion de l’UAB (guides, bulletins de diffusion, publicité, etc.).
En qualsevol cas, s'hauria de fer en anglès i prou. No crec que es disposi de suficients recursos com per elaborar versions en altres idiomes. Hi ha altres prioritats.
PROFILS PROFESSIONNELS Pour aider à établir des priorités, marquez 3 réponses en vert au maximum. (Pots modificar qualsevol valoració clicant la icona )
16 Veiller à ce que les titulaires des concessions (bars, restaurants, services de photocopies, etc.) accordées par l’UAB garantissent le service aux usagers en langue catalane, que ce soit à l’oral ou par écrit.
Una persona pot perfectament exercir el seu dret a parlar i presentar escrits en llengua catalana sense necessitat que l'altra persona li hagi de contestar en català ja que pot donar-se el cas que l'entengui però que no li pugui respondre en aquesta llengua per motius d'origen.
Donat que el català és una de les dues llengues oficials a Catalunya aquest dret hauria d'estar, per norma general, garantit. Tot i això, no sé fins a quin punt ha de ser la UAB que s'encarregui de fer-lo complir.
Han de tenir el nivell suficient per a entendre el català però la incapacitat de expressar-se en aquesta llengua (ja sigui oralment o per escrit) no hauria de constituir un entrebanc per a obtenir una d'aquestes posicions, ja que això és un motiu de discriminació respecte una part important de la societat.
Actualment a les proves d'oposició de PAS tant el català com el castellà ja són un requisit. El personal al servei de qualsevol administració hauria de tenir un coneixement suficient de les llengües oficials del territori, sinó el servei que donés seria molt poc professional.
No podeu demanar un nivell de llengua estrangera si no s'ofereix formació gratuita i continua per assolir-la. S'ha de ser curós entre el que es demana, el per què es demana i el que s'ofereix a canvi.
21 En plus de la connaissance du catalan, de l’anglais et du castillan, établir comme mérite pour le personnel enseignant et de recherche la compétence productive (parler et écrire) dans d’autres langues.
Les llengües han de servir per comunicar-nos. Però el més important, no és el mitjà (llengua); el que realment importa és el contingut. De res serveix el coneixement de tantes llengues si no hi ha continguts a transmetre.
En canvi, són infinites les experiències en les que les persones aconsegueixen comunicar continguts sense tenir un coneixement mutu de les seves llengües. Seria bo no oblidar aquesta reflexió.
Perquè ha de ser l'anglès preferentment? És fonamental conèixer una tercera llengua sigui la que sigui, si és l'anglès bé, però si n'és una altra també bé. No tothom ha de saber anglès necessariament, la riquesa lingüística la dóna la diversitat, no l'anglès.
22 En plus de la connaissance du catalan, de l’anglais et du castillan, établir comme mérite pour le personnel enseignant et de recherche la connaissance passive (compréhension écrite et orale) d’autres langues.
Jo el que no acabo d'entendre és perquè es pensa en el castellà com a llengua vehicular a la UAB.
écrit par amarba at 15 / 11 / 2007
Llengües oficials de Catalunya: català i CASTELLÀ (pot ser és per això?)
écrit par María at 16 / 11 / 2007
M'agradaria veure que en el pla de llengües de la UAB tenen cabuda altres terceres llengües que no siguin l'anglès. Les altres llengües no tenen perquè ser quartes llengües o cinquenes llengües.
écrit par acampag at 16 / 11 / 2007
Crec que és una injustícia pel poble català, encara que sigui una injustícia molt arrelada i amb molta tradició, pensar en el castellà com a llengua oficial pròpia. El castellà és el primer idioma que aprenem i hem d'aprendre els catalans, però no és una llengua pròpia nostra.
écrit par 1136451 at 16 / 11 / 2007
Encara que només sigui per raons utilitaristes, conèixer i ser capaços d'emprar dues llengües tan potents com el castellà i l'anglès ha de ser vist com un avantatge i cal estimular-ho. La discussió de si el castellà és una llengua pròpia o no, em sembla estèril.
écrit par Josep at 19 / 11 / 2007
Per què seria una discussió esteril? Cada poble té la seva llengua i cultura. Estic d'acord que el castellà, l'anglès i l'alemany són molt importants. Estic d'acord que és un avantatge estimular aquests idiomes. Per què hauria de ser una contradicció o un argument estèril l'opinió que el castellà és el primer idioma i no la llengua del poble català?
écrit par 1136451 at 19 / 11 / 2007
écrit par MaR at 19 / 11 / 2007
Com a estrangera penso que hauríeu de fer servir com a llengua vehicular el català. Com una via de mantenir viva una cultura i la seva riquesa. Avui dia, només parlar angles no es un afegit, es un mínim. Em sembla que se li hauria de donar mes importància al multilingüisme en general.
écrit par talag at 04 / 12 / 2007
La queixa que tinc jo és d'una noia que ve d'Erasmus el mes vinent, que va demanar informació per a fer un curs de català. Li van respondre molt malament, de manera totalment insuficient, donant-li l'adreça d'un fulletó enorme on hi ha informació per totes les llengües que s'ensenyen aquí. A part de ser infumable (com l'Estatut, ho reconec), ni tan sols hi han els horaris dels cursus del segon quadrimestre.
Si apostem pel català (la qual cosa em sembla fantàstica) el que no podem fer és desil·lusionar la gent que té interès amb mala informació i pèssima comunicació. Aquesta noia ha tingut sort que jo li expliqui el que sé. I l'altra gent a qui li hauran aquesta pèssima informació?
écrit par esteve at 20 / 12 / 2007
És patètic que en una Universitat que amb iniciatives com aquesta fa veure es preocupa dels problemes de la comunitat universitaria i en canvi quan vas a demanar qualsevol certificat acadèmic o títol són incapaços de donar-te'l en anglès (com fa falta si vols optar a una feina a l'estranger). Això si hi ha un servei de traducció, que per un preu desorbitat et pot fer una traducció oficial. Com de costum molt parlar i poc solucionar els problemes reals dels estudiants.
écrit par jvila at 10 / 01 / 2008
I totally agree with the one above.
écrit par Mon1978 at 10 / 01 / 2008
Como catalán creo que los hispanoparlantes tenemos derecho a que nuestra universidad (la que costeo con mis impuestos y los de mi familia) también imparta clases en mi idioma: el castellano.
écrit par jmos74 at 30 / 01 / 2008
hola,ya tengo la solucion per a tutom,sencillamente usar el esperanto como lengua en las universidad,y dejarse de tanta politica linguistica,que lo unico que consigue es dividiros como personas,y cuartar la libertad de los castellanoparlantes
écrit par hidrogeno at 21 / 05 / 2008
como vosotros o vusaltras sapigueis,als politics son molt llestus.
DIVIDE Y VENCERAS