Una ciutat sostenible no pot existir sense una comunitat cohesionada, que pugui prendre part de forma equitativa en el desenvolupament econòmic i en el progrés social, amb igualtat d’oportunitats i assegurant el seu benestar. Per això hem de garantir l’accés a una educació pública de qualitat. Els barcelonins tenim ple accés a l’escolarització obligatòria, però no es cobreix encara tota la demanda d’escoles bressol. El fracàs escolar s’ha reduït i el percentatge de població amb estudis universitaris va a l’alça. Així mateix, tota la ciutadania té accés al sistema sanitari i als programes preventius de salut pública. En aquests anys, la població estrangera ha augmentat molt i cal destacar el treball fet en la integració dels nouvinguts amb la filosofia de la normalització dels serveis a tota la ciutadania, polítiques en les quals Barcelona és referent internacional. Hem de treballar fort en facilitar l’accés a l'habitatge per a tothom, especialment als joves i persones amb menys recursos.
Darrerament hem viscut uns canvis socio-econòmics de tal magnitud que fins i tot els patrons de pobresa han canviat; a causa de la crisi el nombre de persones que viuen per sota del llindar de la pobresa supera el 20% de la població. Cal reedreçar aquesta situació i que col·lectivament ens esforcem a consolidar la cohesió guanyada, a no perdre el que tenim, a intensificar els esforços i reforçar les iniciatives que ja es duen a terme ―públiques, empresarials i de les organitzacions―, per garantir el benestar social, generar ocupació, i posar especial atenció en les persones en risc d’exclusió. Són moltes les organitzacions que desenvolupen iniciatives pròpies en aquest terreny, però els nous temps ens exigeixen un esforç més gran en termes de coordinació, creativitat i eficiència.
7.1. Incrementar la qualitat de vida i les oportunitats de desenvolupament humà, amb una atenció especial a les persones amb dependència.
La convivència només serà possible si es fomenta la inclusió i normalització de col·lectius "separats" socialment (discapacitats, immigrants, malalts, etc.)
Proposem canviar “bon ambient de convivència” per “bona convivència” i afegir seguretat sempre que s’entengui que per això hi ha confiança i el benestar.
7.3. Aconseguir un habitatge digne per a tothom, garantint unes condicions mínimes de confort tècnic, habitabilitat i salubritat. Facilitar l’accés a les persones que no en tenen (habitatge d’inclusió, d’emergència, protegit, borses de mediació), als que necessiten ajuda per costejar-lo (ajudes per pagar el lloguer, intermediació i assessorament) o per millorar-lo (ajudes per rehabilitació, millora de l’accessibilitat i instal·lació d’ascensors).
En una situació de crisi com l'actual, en la que l'exclusió social es manifesta cada cop amb més força, caldria incorporar en els objectius el potenciar i promoure la millora de l'habitatge, per assolir un habitatge digne, mitjançant l'auto-rehabilitació, implicant a tots els col.lectius ciutadans r
Incloure models com la masoveria urbana, les Cooperatives d’habitatges, cloudhousing. Pla d’actuació per a l’ocupació dels habitatges buits de la ciutat.
Només en una societat solidaria a nivell fiscal es poden garantir els recursos residencials per a tota la població vulnerable. El cost d'aquests habitatges han d'estar finançades per les entitats públiques. Amb un bon sistema fiscal tothom col.abora segons la seva capacitat econòmica.
Què vol dir "educació de qualitat"? Què inclou? Té en compte l'aprenentatge significatiu dels infants, la seva educació emocional, el desenvolupament del seu sentit creatiu, etc.?
Creació de programes d'adherència a l'activitat física per tal de passar del 'foment d'un estil de vida saludable' a 'l'adquisició d'hàbits saludables'. 'Enganxar' a l'activitat física.
L'ocupació ha de ser "possible", no sé si ha de ser "estable". Hauria de ser "flexible", així si algú no es sent realitzat amb la feina que té hauria de poder fer les millores pertinents (per tant ha de ser de qualitat) o canviar de feina (no deixar-la i quedar-se sense).
De "qualitat" ha d'incloure que sigui una feina on la persona se senti útil, sigui valorada, li permeti crèixer a nivell personal, li aporti suficients recursos per arribar a uns mínims tranquil·lament, que el clima laboral sigui positiu, que importin els processos i no només els resultats, etc.
això s'aconsegueix formant als empresaris en la necessitat de la conciliació laboral per una millor motivació dels treballadors, i per tant, més eficiència i producció
L'accés a la feina com a mitjà de vida i la conciliació laboral i familiar facilita el camí per la realització de les persones. La persona realitzada és portadora de felicitat al seu entorn familiar i social.
L'accés a la feina com a mitjà de vida i la conciliació laboral i familiar facilita el camí per la realització de les persones. La persona realitzada és portadora de felicitat al seu entorn familiar i social.
Només amb aquestes mesures es preten eradicar la pobresa? Absolutament d'acord en reduir la riquesa extrema, però faltaria detallar molt més aquesta línia.
Només amb una fiscalitat justa es pot organitzar democràticament el suport per la cobertura de les necessitats de les persones i la plena incorporació d'aquetes a la societat
7.9. Cultivar el caràcter de referent nacional de la ciutat, capital de Catalunya i de la cultura catalana, amb receptivitat i obertura a totes les cultures que l’enriqueixen. Fer de la cultura un dels pilars per al millor desenvolupament de la ciutat.
No acabo d'entendre per què es ressalta el "caràcter de referent nacional" a un compromís per la sostenibilitat. La part social és una pota important de la sostenibilitat, i la cohesió social s'ha de fomentar, però s'ha d'anar amb els nacionalismes de qualsevol tipus perquè molts cops enlloc...
Creiem que són dues línies d’acció diferents. En primer lloc, l’estimulació de la vida comunitària i l’activitat de les xarxes socials presencials. En darrer terme, estimular l’activitat a les xarxes socials virtuals i treballar per reduir la fractura digital.
Cal que aquest objectiu sigui més transversal amb tots els altres. Més que un desig, cal concretar objectius operatius i concrets. Falta l'encaix de la part social i ambiental. (Aportació de la sessió 20/09/2012)
Written by Participants at 20 / 09 / 2012
En una situació de crisi com l'actual, en la que l'exclusió social es manifesta cada cop amb més força, caldria incorporar en els objectius el potenciar i promoure la millora de l'habitatge, per assolir un habitatge digne, mitjançant l'auto-rehabilitació, implicant a tots els col.lectius ciutadans relacionats amb aquesta aposta.
Written by xavica at 04 / 10 / 2012
Aquest és, segurament, l'objectiu més important del Compromís. Tanmateix, és el que està formulat de forma més genèrica, amb desitjos més que no pas amb línies d'acció concretes. Per altra banda, dues de les línies parlen de 'garantir' l'educació i la sanitats, que és un objectiu desitjable però que no es pot assegurar des del Compromís ciutadà.
Written by omarcos at 08 / 10 / 2012
Diagnosi: Al segon paragraf fer el següent: Canviar ‘els barcelonins’ per ‘la ciutadania de Barcelona’. Després de ‘reduït’ afegir ‘tot i que resten bosses importants entre col•lectius marginats i d’immigració.’ Fer punt i seguit suprimir ‘i’ tot començant així : ‘La població amb estudis universitaris va a l’alça’.
Written by Josep Maria Gil Martinez at 09 / 10 / 2012