El marc conceptual ha canviat poc des del Fòrum 2000 d’Educació Ambiental. I no ens ha d’estranyar. Un marc ben treballat i definit, que troba l’essència dels problemes i enfoca bé els objectius i els mètodes, ha de ser útil durant molts anys.

Però cal estar alerta i revisar periòdicament la feina feta. Així els 10 anys de treballs ens han de permetre matisar aquests objectius, definir millor els models i, especialment, analitzar i valorar els mètodes utilitzats en les nombroses activitats i programes desenvolupats. Eines metodològiques com els pressupostos participatius, la incorporació de processos participatius a les tramitacions normatives de plans i programes, les agendes 21... ens ofereixen un ventall ampli d’actuacions per analitzar i aprendre.

A la sessió de treball del Fòrum hi van assistir 22 persones al matí i 18 a la tarda. L’objectiu de la sessió del matí era presentar experiències que els participants haguessin portat a terme els darrers anys, per tal d’il·lustrar amb projectes reals el que s’ha avançat en educació ambiental respecte les propostes sorgides del Fòrum 2000. Vam comprovar que el programa només preveia la presentació de dues experiències, que s’havien fet arribar a la secretaria de l’SCEA en la crida a la participació. Malgrat tot, era evident que tots els assistents a la reunió havien realitzat o estaven realitzant activitats, projectes o programes relacionats amb l’educació ambiental, en diferents formats. Es per això que vam decidir que tots els assistents presentessin les seves experiències més actuals, des del vessant professional i també des del vessant personal, per ajudar-nos a visibilitzar com havien evolucionat des del Fòrum 2000 les activitats i també les accions personals, per fer-les més coherents amb les propostes que allà es feien.

L’objectiu del treball de la tarda era diferent. Calia fer una revisió dels objectius i les línies estratègiques plantejades al Fòrum 2000 en l’àmbit del MARC CONCEPTUAL: OBJECTIUS, MODELS I MÈTODES per tal de analitzar si encara són vigents al 2008, si s’han de reformular, si s’han d’eliminar o si cal afegir alguns de nous. Com el repte era ambiciós, pel temps que disposàvem, ens vam distribuir en tres grups de 6 persones, combinant en cada grup persones que havien estat presents en els debats del Fòrum 2000, amb persones que no havien participat. Aquesta organització va permetre  debatre i aclarir conceptes entre tots els assistents i aportar el bagatge dels debats del Fòrum 2000, que van ser llargs i intensos.

En finalitzar la sessió vam adonar-nos que el treball fet al Fòrum 2000 va ser important perquè 8 anys després les propostes encara ens semblaven ben d’actualitat, estaven molt ben formulades (cada paraula te una càrrega conceptual important al darrere) i segueixen estant ben prioritzades. El que més havia evolucionat era l’apartat de propostes de projecte, en la que si que s’han fet avenços interessants.

I, finalment dir que vam acabar la sessió satisfets de la feina feta i contents del treball compartit recordant allò que sovint repetim els educadors ambientals que “el procés és tant important com el resultat”. Cadascú s’emportava els aprenentatges del debat sobre les idees, les reflexions sobre la pròpia feina, els estímuls de compartir objectius, el coneixement d’altres projectes i un grapat d’amics, nous o retrobats.