Barcelona és una ciutat mediterrània (amb un clima benigne i un ús intensiu de l’espai), compacta (amb habitatges plurifamiliars amb locals de pública concurrència a la planta baixa i amb un gran entramat d’infraestructures subterrànies), complexa (amb mixticitat d’usos) i densa (15.000 habitants per km2).
Aquest model de ciutat comporta avantatges per a la cohesió social i l’eficiència de les xarxes metabòliques que la fan funcionar, com la mobilitat i la distribució d’aigua, matèria, energia i informació. Alhora permet optimitzar l’ús del sòl i manternir espais naturals al voltant de la ciutat. Però també implica la necessitat de fer un manteniment intensiu de l’espai públic per evitar la seva degradació, esponjar la ciutat i augmentar la presència de verd, saber conviure en uns espais multifuncionals i controlar la hiperfreqüentació d’alguns indrets.

Barcelona ha aconseguit recuperar més de 70 hectàrees d’espai per a vianants, gràcies a l’ampliació de voreres, la creació de superilles, la recuperació de sòls industrials, la rehabilitació de nuclis antics, el soterrament d’infraestructures i l’obertura d’interiors d’illes de l’Eixample i patis d’escola. Pel que fa al manteniment, s'ha fet un esforç molt important per coordinar les obres i s’actua de manera integral sobre voreres, mobiliari, llum, clavegueram, arbrat, paviment i senyalització.
Sobre la mobilitat, podem dir que a Barcelona disposem d’un repartiment modal molt bo. Aproximadament, el 80% dels desplaçaments interns i el 56% dels de connexió es fan a peu, amb bici o en transport públic.
Tot i així el trànsit és responsable del 37% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, del 50% de les emissions d’òxids de nitrogen i partícules i del 80% del soroll. Cal, per tant, continuar treballant conjuntament  per fer la mobilitat més sostenible a escala metropolitana, reduint les seves externalitats i fent-la més saludable, segura i eficient. Hem d’avançar en la cultura de l’espai públic compartit i revertir la predominança del cotxe.