2. La preferència pel sexe masculí, sobretot en algunes zones del món, fa que la sex ratio (relació entre nens i nenes que neixen) estigui significativament alterada i que, per tant, es puguin anunciar importants desequilibris poblacionals per a les pròximes dècades.

1. En la revolució biogenètica, els organismes han passat a ser objectes susceptibles de ser manipulats i forçosament aquesta manipulació canviarà la comprensió de nosaltres mateixos ja que actualment es pot intervenir i es poden modificar molts processos que històricament succeïen de manera natural i espontània i, per això, es pot dir que ens trobem davant una situació essencialment nova.

3. Pot especular-se sobre el possible impacte que podria tenir la generalització de les modernes tecnologies. En un sentit positiu, es podria dir que la possibilitat de fer una tria a priori, evitaria una gran quantitat d’avortaments i d’infanticidis. D’altra banda, si aquestes tècniques arribessin a ser accessibles a la població en general, podria accentuar-se exponencialment la tendència a l’increment de la sex ratio, si no es combaten simultàniament les circumstàncies socials i culturals que condicionen aquestes preferències.

4. Si la tria de sexe resultés discriminatòria, aniria en contra de la igualtat que proclama la Declaració dels Drets Humans. El Consell de la Convenció Europea pels Drets Humans i Biomedicina, i també països com Anglaterra i Canadà, prohibeixen la selecció de sexe per raons no mèdiques. Existeix, però, un ampli consens en l’acceptació de la finalitat terapèutica tot i que se li reconeix el caràcter eugenèsic.

5. Considerem del tot acceptable la selecció del sexe en els casos de les malalties relacionades amb els cromosoma X o Y. Creiem que la selecció, en aquest cas, és lícita perquè l’esforç mèdic i ètic es defineix per l’acció de curar, per la lluita per vèncer la malaltia. Entenem que la medicalització, és a dir, la intervenció de les ciències biomèdiques en els fets naturals, només és sensata quan s’aplica a la reproducció per raons terapèutiques. En altres supòsits, respon més a altres criteris que a objectius pròpiament mèdics.

6. En una societat com la nostra, on el consum és un valor predominant, resulta cada cop més difícil pronunciar-se en contra de la tendència actual que procura satisfer totes les demandes.

7. Quan es diu que els pares tenen dret a satisfer els seus desitjos, sembla que es parli dels pares i mares com a ens jurídics avalats pels seus drets oferint una imatge retallada i parcial de la paternitat o maternitat.

8. Ens trobem davant un fenomen especialment contemporani: la voluntat de controlar, preveure i planificar. La tria del sexe dels fills representa un pas més en aquest procés de planificació però la seva realització, si es contempla de manera col·lectiva i no individualment, pot tenir conseqüències. Vivim en una societat cada cop més barrejada i la globalització avança i no s’atura. En un entorn amb aquestes característiques no és pot afirmar que l’impacte de les noves tecnologies quedi circumscrit dins del marc del món occidental i no és lícit denegar l’ús d’aquestes tècniques a persones d’altres entorns socioculturals tot defensant una aplicació reduïda duta a terme, només, dins de l’àmbit de la nostra societat.

9. En realitat el problema no és estrictament el de la tria del sexe de la descendència sinó el fet que els fills puguin ser considerats objectes de consum i la confusió que crea pressuposar que totes les noves possibilitats tecnocientífiques representen un progrés quan, de fet, només poden ser-ho segons l’ús que se’n faci.

10. Per què cal triar el sexe dels fills? Per a nosaltres la resposta és molt clara: es pot fer una selecció en els casos de malalties lligades al sexe, per evitar que un fill pateixi una malaltia greu i incurable.