CiU proposa suprimir el Ministeri d’Habitatge i, al mateix temps, multiplicar per quatre els recursos destinats a l’habitatge. Aquests recursos s’han de transferir íntegrament a la Generalitat, que és l’administració que ha de protagonitzar la política d’habitatge, d’acord amb els ajuntaments.

Per a CiU, el precepte constitucional del • dret a un habitatge digne per a tots els ciutadans està avui en risc per a una part important de la població.
En aquest sentit, cal tenir ben clar que, sense recursos, no hi poden haver polítiques d’habitatge eficients:
> Per impulsar habitatges protegits.
> Per ajudar a adquirir sòl als ajuntaments.
> Per augmentar els ajuts al lloguer.

Per promoure el lloguer com a forma d’accés a l’habitatge, en l’àmbit competencial de l’Estat, proposem:
> La reforma de l’IRPF, perquè tenir més de 30 anys no representi un impediment per aplicar la deducció en els lloguers.
> Reformes legals per agilitar els desnonaments, transmetre seguretat al sector arrendador i per protegir el llogater del assetjament immobiliari.
> Reformes administratives per evitar situacions com els “pisos patera”.
> La regulació de noves fórmules d’inversió, com ara els fons REIT, que canalitzen l’estalvi del petit estalviador per a la promoció d’habitatges de lloguer i de lloguer amb opció de compra, amb avantatges fiscals i seguretat jurídica plena.

Donarem prioritat a la rehabilitació d’habitatges degradats com alternativa a la manca de sòl. Per això ens cal modificar la fiscalitat estatal en temes de rehabilitació com, per exemple, reduir l’IVA de manera efectiva. La normativa actual discrimina Catalunya en relació amb les altres comunitats, on el preu del sòl és més baix.

També cal revisar a la baixa la fiscalitat que grava l’adquisició, transmissió i conservació de l’habitatge. No hi ha cap més bé que suporti un sistema fiscal tan feixuc. Cal reduir al 4% l’IVA que s’aplica a qualsevol habitatge protegit. Cal modificar els criteris de revisió del cadastre i garantir que els valors cadastrals (sense coeficients addicionals) serveixin de referència per a la liquidació de qualsevol impost.

Protegir el consumidor contra la pujada de les hipoteques. Facilitar que, per acord entre les entitats financeres i els prestataris, quan pugin els tipus d’interès, es pugui prorrogar l’amortització dels préstecs, a fi que la quota es mantingui fixa.