L’Estat espanyol és el segon país del món que rep més immigrants. Les polítiques erràtiques de gestió de la immigració que han dut a terme els darrers governs del PSOE i del PP han fet que l’accés irregular al territori, i també al seu mercat laboral, hagi estat l’entrada d’immigrants més habitual. Aquesta situació dificulta la convivència i constitueix un risc per a la integració.

Per a CiU, la cohesió social ha estat sempre una prioritat. L’arribada d’un gran nombre de persones procedents d’altres països, en els darrers anys, requereix polítiques públiques d’integració i de control de fluxos.

Davant la perspectiva d’un canvi de cicle econòmic, cal optar per la contractació al país origen i restringir l’arribada d’immigració sense contracte i impulsar una recol·locació ràpida dels immigrants sense feina.

L’Estat ha de tenir com a objectiu clar la lluita contra la immigració il·legal. En aquest sentit, els ajuntaments han de poder acreditar que els immigrants que exerceixin el dret al reagrupament familiar disposen d’habitatge i de mitjans econòmics de subsistència.

La immigració ha de percebre que pertànyer a la nostra societat comporta drets i també deures. Cal efectuar el traspàs a la Generalitat de la competència executiva i, vincular l’obtenció del permís de residència permanent al coneixement de la llengua i al compliment efectiu de les normes democràtiques de convivència com ara escolaritzar els fills o respectar la igualtat home-dona.

Cal desplegar amb urgència les noves competències de la Generalitat en matèria d’immigració (acolliment, autoritzacions de treball): la Generalitat hauria de determinar el contingent de treballadors estrangers.

Promourem, com alternativa a la residència permanent, mecanismes que potenciïn la immigració de temporada, especialment per sectors com ara l’agricultura i el turisme.

La integració de les persones immigrades és per CiU un compromís i una prioritat, per aconseguir una societat ben cohesionada. Les persones immigrades han de poder participar de l’ascensor social. La integració serà possible per tres vies: un bon coneixement de la llengua, accés a l’educació dels fills i al món laboral. En aquest sentit, cal ser conscients que l’atur margina i, en conseqüència, és necessari promoure mesures d’ocupació potents, que evitin aturs de llarga durada.