<< Anar a llista dels fòrums Anar al fòrum repte 2 >>
Dins l'escala de colors 
marca en verd les propostes que consideres més efectives per evitar o combatre la corrupció i,
en vermell les que consideres menys efectives. En gris, si no saps o vols valorar la proposta.
Si vols, pots canviar la teva marca clicant 
Eliminar i tornant a marcar,
quan els comentaris d'altres et convencin del canvi.
També pots fer els teus Comentaris amb arguments sobre la teva valoració.
1. Necessitat de tenir entitats de control real i eficaç per evitar l'especulació i les bombolles immobiliàries i financeres
El mal control que ha imperat a Espanya ha permès l'especulació que ens ha portat a successives bombolles, primer la immobiliària, després la financera. La bombolla immobiliària ha comportat una construcció desmesurada que no ha respectat els entorns naturals ni els ecosistemes del país. La bombolla financera ens ha portat estafes i la ruïna de moltes famílies. Es fan necessàries les entitats de control (real i eficaç) per tal d'evitar aquest tipus de ruptures de la societat i l'entorn.
Més informació d'aquesta proposta en aquest enllaç
Comments (6)
Estic força d'acord en l'existència d'organismes de control, però el veritablement important és instaurar una cultura de l'honestedat. En la mesura que calgui fiar-ho tot als organismes de control... mai en tindrem prou!
La dificultat està en saber qui ho control·la, i com garantir que aquest control no sigui corrompible. La meva proposta és que el control sigui a càrrec de la ciutadania, amb una designació d'experts independents renovables en el temps que es consideri oportú, en tot cas, mai coincident amb períodes electorals
Globalment estic d'acord, tot i que la dificultat és: qui controla el controlador? Han de ser organismes molt clarament independents
A Italia el govern dels técnics ha començat una dinamica que ha portat a molts canvis... valdria la pena estudiar el que ja está fet....
Quien vigila a los vigilantes... suscribo lo dicho por Carles Marc.
I a qui controlem? (bancs, empreses privades, societats cooperatives, administracions, fundacions, entitats, etc.) I amb quins criteris?...
2. La transparència és per a tota la societat, no solament per a l'administració pública i pels polítics.
No cal fer cap pacte especial per la transparència i la corrupció solament per a l'administració pública, els polítics, els partits polítics i els diners públics. Si es fa un pacte i es legisla sobre transparència ha de ser per a tota la societat: pels polítics, jutges, càrrecs institucionals... però també per a la ciutadania, per les empreses, les corporacions, les organitzacions, l'esglèsia.... Perquè tots (persones físiques i jurídiques) som iguals davant la llei.
Més informació d'aquesta proposta en aquest enllaç
Comments (3)
El principi és bo, però la política és l'art de les prioritats: començar per tota l'esfera pública i per les grans empreses que hi treballen.
Aquest principi pot estar ja en les normatives deontològiques. El què caldria, és reforçar la seva aplicació i les mecanismes de supervisió, control i sanció
Penso que si cal un pacte social per a la transparència i contra la corrupció. Ha de ser un valor social.Ara bé, estic d'acord en començar per l'esfera pública, inclosos partits i les empreses i organitzacions vinculades a uns i altres
3. Tothom ha de presentar l'estat de comptes anual i pagar pels beneficis obtinguts.
Declaració econòmica: de la mateixa manera que els ciutadans estan obligats a presentar una declaració de renda i les empreses els seus balanços i comptes d’explotació, cal que totes les entitats, organitzacions i institucions, sindicats, ONG’s, Esglésies, siguin del tipus que siguin - per tant patits polítics inclosos- també. Tothom ha de presentar l’estat de comptes anual i pagar en funció dels beneficis obtinguts.
Més informació d'aquesta proposta en aquest enllaç
Comments (4)
Sembla bé que tothom, especialment les organitzacions, partits i esglésies que no ho fan, presentin estat de comptes. Que paguin o no pels beneficis, dependrà d'altres factors, per exemple de la seva funció lucrativa o no lucrativa.
Estic d'acord amb aquesta apreciació.
Subordinat, una vegada més, als mecanismes de supervisió, control i sanció, sense els quals, pot no tenir eficàcia
Beneficis y pèrdues! Fa falta veure que moltes organitzacions de valor social traballen en perdua també!!
4. Robustesa legislativa contra la corrupció més enllà de l'alternança de partits
Els països menys corruptes tenen una tradició legislativa forta que es remunta molts decennis enrere. L'estructura legislativa té una orientació bàsica, acordada i respectada pels partits parlamentaris. Això evita que l'alternança governamental malmeti l'estabilitat de les lleis més significatives contra la corrupció. Per exemple, la primera llei de llibertat de premsa finlandesa és del 1919. I aquest és un dels aspectes fonamentals del rigor democràtic: garantir una bona informació als ciutadans. Un altre exemple de la tradició legal d'aquests països és el principi d'accés públic als documents oficials de Suècia, que data del 1766. / El Codi Penal i les lleis han de penalitzar i perseguir amb total eficàcia la corrupció i el no compliment de la transparència deguda, des de la total independència judicial, amb un règim de sancions administratives i penals.
Més informació d'aquesta proposta en els enllaços: primer, segon i tercer
Comments (3)
Portem algun segle de retard en la democratització de la política i de la societat!
Li veig més importància als mecanismes de control d'aplicació de la Llei.
Estoy de acuerdo que tanto la lucha contra la corrupción como la transparencia deben ser valores transversales que la sociedad haga propios y que no sufran con la alternancia de partidos. Sin embargo creo que imponer multas para que se cumplan estas leyes no es suficiente. En la práctica, como en otros ámbitos por ejemplo en los recientes casos de manipulación bancaria concertada, quien incumple la ley paga la multa y se queda tan ancho.
5. Sous adequats i poca desigualtat d'ingressos per evitar la corrupció
La corrupció baixa quan els sous d'un país són adequats i les desigualtats d'ingressos són reduïdes. La lògica que expliquen els experts és la següent: com més alts són els ingressos, més gran és la satisfacció laboral, i això fa caure la propensió a acceptar suborns.
Comments (8)
Pels suborns dels funcionaris és possible. Per les grans corrupcions de polítics i empreses, ja tenen diners i ho fan per augmentar el poder, i pel sentiment d'impunitat.
Estic d'acord que tothom ha de tenir sous adequats, però aquesta no és la causa de la corrupció al nostre país.
D'acord amb francinap
Written by
luma at 16 / 05 / 2015
També d'acord amb comentari francinap
Els ingressos més alts haurien de tenir un límits i no multiplicar excesives vegades els més baixos. Estic d'acord que això només no evitaria la corrupció. Cal deixar rastre de tots el moviments monetaris o transaccions econòmiques.
D'acord amb fmadaula
I per aixó contemplar una legislació per tenir un tope màxim de sou!!
Con sueldos limitados en los cargos políticos o de partidos, las direcciones se acaban inventando dietas de representación, y otras cosas para acabar inflando los sueldos. Con sueldos máximos o controlándolos no se acaba con la corrupción, a mi juicio. Es una cuestión de acabar con aquellos privilegios que algunos puestos tienen.
6. Acabar / limitar els indults sense argumentació
No hi ha d'haver indults, en tot cas cal argumentar-los i demostrar que són en benefici del bé comú./ Reformar el sistema d'indults, possibilitant la seva concessió exclusivament quan hi hagi informe favorable del tribunal, i excloent els delictes per corrupció. S’ha de modificar, especialment, la regulació de la suspensió provisional de l'execució de pena en cas de sol·licitud d'indult (art. 4.4º CP), ja que se’n fa un ús excessiu i de vegades abusiu.
Més informació d'aquesta proposta en aquest enllaç
Comments (4)
Només hauria de donar-se a petició del propi jutge quan considera que una llei està desfasada o que hi ha atenuants que no pot aplicar... mai per temes de corrupció, malversació, prevaricació..
Per regular correctament la figura de l'indult es fa necessari confirmar novament la funció resocialitzadora de les penes de pèrdua de llibertat. En la pràctica aquesta funció no la fan en els casos de l'anomenada delinqüència de coll blanc, que per altra banda són els més afavorits pels indults. Cal pensar seriosament quan la pèrdua de llibertat és un bon mètode resocialitzador, o quan ho és una condemna a treballs comunitaris, per exemple.
Indults poden haber-hi..... tansols per els que han devuelto el 95% del que han pres!
Ha d'haver mecanismes de control, revisió i supervisió dels indults, i no pas com ara. L'indult a la carta dóna sensació d'impunitat..
7. Transparència amb control ciutadà dels mitjans de comunicació
Serà objecte de publicació per part dels mitjans: - La línia editorial que segueixen, les conviccions, les ideologies que representen i el prisma a través del qual interpreten la realitat o intenten influir en l'ànim o la percepció de qui els segueixen. - La trajectòria professional, les creences, les ideologies i les afiliacions de qui escriuen els articles. - Les fonts de patrocini, a més de les empreses que paguen publicitat tot detallant els imports dels mateixos, més les operacions de finançament i crèdits bancaris que reben. - Els ingressos de publicitat i les subvencions i els ajuts provinents de les Administracions Públiques o d’altres entitats finançades amb diners públics.
Més informació d'aquesta proposta en aquest enllaç
Comments (3)
Aquests són els actors oblidats... Cal que siguin totalment transparents per saber quins interessos amaguen a sota la llibertat de premsa i d'expressió.
Una vegada més cal "cultura democràtica". Uns mitjans amb un codi ètic fort, on treballin professionals autoregulats per associacions professionals que expulsin del col·lectiu els qui facin mala praxis és el control més efectiu
No lo acabo de ver claro. Es una labor también del lector razonar que linea editorial tiene un diario... si cada uno tuviera que dar la suya primero se debería crear una estandarización para que todos dijeramos que es de izquierdas y que no... Además, que los periodistas tengan que declarar que creencias tienen, o ideología tampoco me parece apropiado. Lo importante es que sean veraces, justos, divulgativos... no sus creencias.
8. Mesures per evitar que la petita corrupció s'estengui
Impedir la petita corrupció en centenars i milers de casos, pot ser més important encara que la més facilment perseguible dels pocs casos de gran envergadura financera. Cal que el sistema polític/administratiu no afavoreixi que la petita corrupció s'estengui: lleis entenedores i no susceptibles d'interpretacions diverses, burocràcia mínima, menys funcionaris inútils i pagar millor els que quedin. Si les lleis són massa complicades, si s'ha de trucar a massa finestretes oficials per obtenir un permís, un visat o el que sigui, si els funcionaris (des del simple policia fins al cap de qualsevol secció administrativa) tenen un sou massa migrat que no cobreix les necessitats essencials, no es pot evitar el càncer de la corrupció a tot el cos social (com a Rússia, la ìndia, Nigèria i tants altres països).
Més informació d'aquesta proposta en aquest enllaç
Comments (7)
D'acord amb les mesures per elles mateixes. Però no crec que aquest sigui el problema de casa nostra.
Les mesures bé. Tot i això cal prioritzar els casos de gran envergadura perquè son modèlics, econòmicament contundents i acostumen a incidir plenament en els afers comuns.
El problema de la corrupció no està en el conjunt del funcionariat, en tot cas en casos concrets i personal de confiança o posat a dit.
Ha de haber protecció per qui denuncia!(veure problemes y legislació a Italia contra el pagament del 'pizzo' !!!!)
Totes les mesures contra la corrupció sumen, però no desviem el focus: el 70% de l'evasió fiscal la fan els grans contribuents. En tot cas, el què cal, és afavorir una nova cultura sovial de la responsabilitat fiscal
Totalment d'acord!
A nivel local siempre existen favores entre quien tiene "mano" en el ayuntamiento... Me gustaría que se pudiera controlar la burocracia y limitar el papeleo pero el primero principio de todo ente es su propia supervivencia y en este caso significa leyes farragosas para que los necesitemos. Ojalá no fuera así.
9. Accés públic al web dels ingressos i despeses de totes les entitats públiques i de totes les organitzacions privades amb ingresos públics superiors al 25%
El factor comú dels diferents àmbits de la lluita contra la corrupció és la transparència en l’aplicació del diner públic. La possibilitat de conèixer amb claredat quin és el resultat de l’esforç del contribuent. Per assolir tal objectiu: a) Totes les Entitats Públiques del país disposin d’un registre en web de lliure consulta de tots en ingressos i despeses actualitzades al dia amb identificació del concepte corresponent. b) Que totes les empreses i entitats de caràcter privat en les que la procedència dels seus ingressos superi en mes del 25% de l’erari públic disposin d’un registre en web de lliure consulta de totes les despeses actualitzades per mesos amb identificació del concepte corresponent, així com del diner públic rebut.
Més informació d'aquesta proposta en aquest enllaç
Comments (2)
ja existeix un sistema, basat en la declaració d'operacions amb tercers (públics o privats). potser seria tan senzill com fer-lo de consulta pública
Però les empreses públiques contractena qui volen i també haurien de fer tots els procediments transparents.
10. Pena de 10 anys de presó per frau fiscal.
Ampliació a 10 anys pel delicte de frau Fiscal i consideració de criminalitat en cassos d’enriquiment important sense justificació. Tant per persones físiques com per a responsables d'entitats públiques o privades.
Comments (6)
legislar penes de presó és una cosa molt delicada i cal veure la funció que han de fer. No es poden fer propostes en calent.
Convé avançar en altres penes que no siguin presó. Es arcaic i no serveis de res. Per exemple retornar tot el que s'ha pres, treballs en benefici de la comunitat, impossibilitar per a càrrecs durant uns anys, etc.
D'acord.
Sempre que la persona fisica no sigui un testaferro..... fa falta anar a veure no el contable de la empresa sino el dirigent (que cobra per la responsibilitat última) La corrupcio es una actitud social no de uns pocs que podem criminalitzar!!
Si a la proposta, sempre i quan no sigui el focus principal d'atenció. Només amb el garrot i cops d'efecte no es solucionen els problemes. D'acord amb els comentaris..
La solució no passa per les penes de presó, ja que els que són més corruptes evadeixen aquestes penes i no serveixen per res. Cal que retornin allò que han "robat" abans d'anar a la presó i establir altres mecanismes de penalització o càstig social més enllà de la presó.
General comments
Hem d'afavorir la generalització d'una cultura social de responsabilitat i exemplaritat en el compliment de les normes pensades per al bé comú.
Written by Carles Marc at 27 / 05 / 2015
