Hem avançat col·lectivament en la reducció del consum de materials, l’ús de productes ambientalment més correctes, el consum responsable i l’intercanvi de béns i serveis. Cada cop som més conscients que l’important és disposar del servei o poder realitzar una funció, més que ser propietari o adquirir productes. Cada cop demandem més informació sobre l’origen del producte, el procés de producció i els seus impactes, el consum associat durant la seva fase d’ús o el seu tractament final. Existeixen a Barcelona diverses iniciatives com ara bancs de temps i intercanvi de feines i serveis; cooperatives de consum agroecològic; mercats de reutilització de roba i altres productes que no han finalitzat el seu cicle de vida; programes de socialització de llibres de text i material educatiu; el Banc dels Aliments, etc. Barcelona és una de les ciutats europees pioneres en l'aplicació de polítiques de compra pública sostenible. Es calcula que el valor de les compres de les administracions púbiques europees equival a un 16% del PIB europeu, per tant, tenen un pes relatiu rellevant en el mercat. Dins de l'Ajuntament, el Programa Ajuntament+Sostenible pretén incorporar criteris ètics i socials i generar la demanda de productes i serveis més ecològics. Un dels principals èxits del programa ha estat l’ambientalització de contractes equivalent al 96% del volum econòmic total. Tanmateix, la gran oferta de béns de consum procedents de tot el món, la comercialització de molts productes d’usar i llençar, i certes pautes i hàbits de consum fan que a la nostra societat generem una gran quantitat de deixalles. En aquests darrers anys i amb la crisi econòmica, ha anat disminuint la generació de residus. També hem progressat molt en la recollida selectiva, gràcies a l’extensió de la recollida de residus orgànics a tota la ciutat, a la millora de l’accessibilitat dels contenidors, a l’augment dels punts verds i al desplegament de la recollida comercial. Hem de capgirar la idea que és més ric qui més llença. Hem de desacoblar el creixement econòmic del consum de recursos i la generació de residus, desmaterialitzar el benestar.
5.1. Desacoblar el desenvolupament econòmic del consum de recursos i la generació de residus. Desmaterialitzar la societat, allargant la vida útil dels productes (manteniment, recuperació, reparació i reutilització) i compartint serveis (vehicle, serveis edificis). Pensar en clau d’usuari enlloc de propietari.
Es tracta d'entendre que l'accés als béns i serveis és en molts casos millor que la propietat individual que degenera cap a l'hipercomsum. En tota aquesta línia van les iniciatives de consum col·laboratiu que es podrien potenciar donant suport a les existents o integran-les dins l'administració
Eliminar la obsolescència programada a la indústria, amb la opció de poder donar igualment, a la fi de la vida del producte, una nova funcionalitat. (Aportació sessió 19/09/2012)
Es molt difícil cambiar actituds sense conscienciació, la informació es bàsica, si fóssim capaços de que el consumidor tingues la informació que hi ha darrera de cada producte el canvi seria radical, les administracions hi poden fer molt
Si alguna cosa podem treure de l'actual situació econòmica és que la gent pot entendre més fàcilment aquest concepte, atès que tots estem més receptius a desmaterialitzar la nostra vida. Cal aprofitar el moment per sortir-me més reforçats.
5.2. Avançar cap al residu 0, a través de plans de reducció, acords voluntaris, tallers de reparació d’electrodomèstics i voluminosos, implantació de sistemes de retorn i reutilització d’envasos, eliminació de les bosses de plàstic d’un sol ús, mercats d’intercanvi, etc.
Totalment d'acord, a Alemanya, quan compres un article pagues una taxa per l'envas, que quan el tornes a la maquina de recollida d'envasos et torna la taxa que has pagat, es un exemple d coses que podem fer
5.3. Millorar la informació per al consumidor. Exigir un bon etiquetatge sobre origen i característiques (producció ecològica, transgènics, etc.) dels productes.
Es complicat fer el seguiment del compliment de tot allò que comporta l'obtenció de l'etiqueta. Conceptes com la proximitat (km 0) del producte resulten més fàcils de seguir i més fàcils d'entendre pel consumidor. Cal pensar també si es millor un etiquetage en positiu o bé en negatiu(com el tabac)
Sería interessant que també a nivell d'etiquetatge es pogués fomentar informació sobre proximitat, aspectes socials (comerç just, compra social, etc.) i ambientals.
Es difícil arribar a un etiquetatge amb una informació exhaustiva, la traçabilitat es complicada de seguir i valorar, però si que estic
d'acord que ho hem de millorar molt i exigir a productors i fabricants transparència informativa, la creació de segells pot ajudar molt a que el consumidor.
Reconfigurar en aquesta línia núm. 3 el paragraf de la línia núm. 9 que diu ‘ Fer campanyes .. sensibilització’ tot afegint: ‘amb un treball d’incentivació a les persones i/o institucions que operen responsablement i visibilitzant les que ho fan de manera irresponsable.’
Realment què és el que volem saber dels productes? Resulta paradògic que fem més confiança als producte que no tenen etiquetes: el formatge que fa un pastor, els ous del pagès, etc.
5.4. Impulsar programes d’educació del consum. Reflexionar sobre consum superflu, opció pels productes més saludables i sostenibles ja des de l’escola.
A la vegada caldria incloure una educació sobre els diners a la societat (no cal comprar-ho tot) i el problema d'usar el benefici econòmic (el PIB per exemple) com a única mètrica i objectiu. La vida de la gent no es redueix al consum.
Buscar estratègies per un canvi en la societat sobre el consum innecessari, fer veure a les persones que consumir més no et fa més deliç.
(Aportació sessió 14/09/2012)
Proposariem al mateix temps explicitar l'educació sobre el consum responsalbe (comerç just, proxim, baix impacte ambiental). Amb la paraula sostenible pot quedar una mica ambigu.
5.6. Enfortir la contractació i compra responsable per part de l’administració pública i del sector privat: fusta, roba, equips electrònics, etc. Incorporació de criteris ambientals i socials en concursos públics. Formalitzar contractes amb reserva social a través de centres d’inserció sociolaboral o entitats sense ànim de lucre.
L'objectiu hauria de ser reduir el volum de compres i contractacions. Si s'aplica el punt 5.1 l'administració hauria de compartir recursos. Hi ha exemples: http://goo.gl/cNWrb. L us de monedes socials per aquestes compres també s'hauria de considerar punt 5.7)
Proposariem afegir que la incorporació de criteris ambientals i socials no fos només en els concursos públics, sino recomenable i valorable en el sector privat.
D'acord en que l'administració pública actuï amb mes responsabilitat, estaria bé seguir un codi de RSE com ja fan moltes entitats privades. Però crec que la contractació i compra responsable també s 'ha de fer sense oblidar un criteri d'optimització operativa i funcional.
Les administracions, a através dels volums de compra i de contractació que fan, han d'aconseguir eliminar la creença que allò més sostenible és més car.
Afavorir l'existència de espais per al funcionament de cooperatives i grups de consum, pràctica que requereix l'ús d'espais només unes hores a la setmana.
5.8. Suprimir el malbaratament alimentari a tots els nivells (famílies, escoles, menjadors) amb la cooperació del sector de la producció i distribució d’aliments (grans superfícies, distribuïdors, mercats municipals).
S'ha de sensibilitzar a la població de que l'aliment no és un be de consum, sino un recurs vital que no pot malbaratar-se. Són necessàries campanyes que evidenciin aquests excessos i en paral·el s'ha de gestionar la utilització d'aquests "residus alimentaris" que no ho són
Sensibilitzar explicant que el malbaratament depén del model de producció i comercialització: quan més gran és la distància entre productor i consumidor, el malbaratament d'aliments augmenta.
Educació nutricional i alimentària a l'escola, fonamental! Gestió responsable en els menjadors escolars, en els públics es pot fer demà mateix. Interconnectar distribuïdores d'aliments i associacions de recollida d'aliments. I informació i difusió del problema
5.9. Augmentar la proporció de residus recollits selectivament i la qualitat de les fraccions. Separar els residus i llençar-los on pertoqui correctament. Utilitzar els punts verds i les altres opcions de recollida especials existents. Fer campanyes informatives i de sensibilització.
Transparència en la gestió dels residus de cada ciutadà i saber públicament què en fan amb els diners, amb l'objectiu de que la ciutadania en general es faci corresponsable.
(Aportació sessió 14/09/2012)
Nou redactat del paragraf: ‘Utilitzar .. existents’ que quedaría així: ‘Potenciar l’ús dels punts verds i les altres opcions existents de recollida especial’. El següent paragraf ‘Fer campanyes ...’ aniria a la línia núm. 3
Anem pel bon camí, simplement cal no defallir. Com les administracions poden ser més transparents? Per què reiteradament es comenta que en aquest camp no són ?
5.10. Millorar la gestió dels residus prioritzant per aquest ordre la reducció, la reutilització, el reciclatge i la valorització energètica. Aplicar el criteri de proximitat i responsabilitat en el seu tractament i optimitzar les rutes de transport.
Ja ho he comentat en el punt 5.5: El sector públic és el més gran consumidor. Incorporar polítiques de compres ètiques per part de les institucions públiques seria molt important. Crec que estaria bé considerar-lo com a un punt específic de l'objectiu.
Written by XarxaConsum at 01 / 10 / 2012
Crec que tots hem de posar de la nostra part per avançar en aquets objectius, però si l'admnistració pública no els té clars, es fa molt complicat avançar, donant exemple tots plegats l'evolució serà molt més ràpida
Written by rené at 09 / 10 / 2012
Sóc funcionari. Us puc assegurar que desde les 8 de la tarda fins a les 8 del matí en que les oficines estan tancades, la gent deixa engegats ordinadors, faxs, impresores, i si es descuiden hasta l'aire acondicionat. ¿Sabeu quin malbaratament energétic suposa això? Fins i tot he vist ordinadors engegats durant tot el mes d'agost en que l'usuari estava de vacances. ¿Sóc jo qui l'ha de apagar?